De la mort del tripartit: ¿què passarà pròximadament?

He sigut bastant occupat però he pogut captar les notícies que el dimecres Maragall hagués finalment despertat de la coma i expulsà els republicans del tripartit. Doncs, l'aliança entre els partits d'esquerra s'ha acabada. Llegint reacció de diversos http://indigenes.blogspot.com/2006/05/lesquerrovergncia-den-tremosa.html#linkspunts de vista no deixa d'interès.

Ara bé ¿ què passarà ara que els republicans estan fora del govern? Personalment, hi veig un rearticulació de la política catalana. Es cert que els socialistes catalans perdran per que els votadors els castigaran. Es començarà amb Clos. Àdhuc un canadenc, com jo, que segueix a penes la política hispano-catalana ho veu tan clar com l'aigua que Trias entrarà com a alcalde.

No perquè sigui un candidat millor o amb idees genials ans perquè 23 anys al poder ja basta amés de sancionar el socialistes autonòmics. En fet, els socialistes catalans hauran de decidir- i ràpid- si deixen la federació socialista nacional per esdevenir un partit d'esquerres català.

El comportament de Maragall ha sigut gairebé nefast tant per Catalunya com el partit. Els socialistes catalans havien d'obeir els directius que s'emanaven de Ferraz en Madrid demostra que els socialistes nacionals no tenen el millors interessos del catalans al cap (com tampoc ho tenen del bascos).

Quant a CiU, Mas no impressiona gaire tampoc. Vol jugar el paper del 'poder moderador' de la política catalana i deixar en clar als socialistes catalans qui té la seva sort en mans. També mas havia invertit el seu capital polític quan acordà amb Zapatero sobre l'Estatut. Doncs, es lògic que Mas desitigi vehicular el SI pel Estatut i assegurar que el terme legislatiu s'esgota per almenys que es deixi temps per que Maragall convoqui el referèndum abans que es cridi eleccions.

Tinent en compte que els resultats electorals podria emperilliar la viabilitat del Estatut. Tanmateix, la dinàmica ha canviat i Mas haurà de reavaluar les circumstàncies. Els republicans s'han fets mal i la carrera de Carod i Rovira s'ha acabada. Jo havia predit ja fa 3 anys al començament del tripartit que Carod i Rovira s'equivocava a donar el seu suport al socialistes. Remeto en qüestió el judici de Carod i Rovira perquè ha demostrat molta imprudència- que sigui amb la reunió amb els dirigient s d'ETA a Perpinyà o el joc sòrdid de recolzar el NO però quan aquesta postura amenaçava llurs placs a la taula canvià d'idea.

En som, dit i fet, l'Estatut es trobarà vençut pel electorat que s'ha afartat de tot el procediment i a Catalunya la política es realinearà amb canvis profunds entre el partits i individus destacats.